No és un adéu per sempre

Ha arribat l'hora del adéus, però no és un adéu per sempre, sinó tant sols per un instant!

Sembla mentira que arribaria aquest dia, després de tres mesos escrivint, compartint...hem acabat el primer semestre, tot i que encara ens falten els exàmens a realitzar que comencen demà, 9 de gener del 2012. És per això que hem de tancar el nostre bloc, cadascuna ho fa d'una manera diferent, emocional, passivament...hi ha gustos per tot.

Crear un bloc ha estat per mi, el meu primer bloc. Tot i això cal dir que durant la meva etapa acadèmica vam introduir aquest tema, però d'una manera molt per sobre.
Aquest bloc com ja heu vist s'ha centrat més en GTIC i COED, tot i que a vegades feia referència a alguna altre classe de seminari, música...perquè trobava que valien la pena explicar i compartir coneixements amb tots vosaltres. M'ha comportat tenir una sèrie de responsabilitats, pensar en tot moment què diria, com, quan, per què i per a qui ho diria. Això comporta una reflexió molt responsable.

Espero que totes les entrades que he fet us hagin estat de fàcil utilitat i accés. Així coneixent nous programes, coneixements...per exemple, aquest és el meu cas de les assignatures del grau d'educació infantil. En cada una d'elles m'han deixat anar un granet de sorra per construir el meu camí de professora.
A GTIC programes i coneixements d'alguns programes que no sabia, per exemple el Google Docs, Prezi, Gliffy...tots ells per aplicar en un futur en l'àmbit de l'educació.
A COED, he aprés uns coneixements sobre com parlar bé en públic, molt essencials, per exemple per un futur davant de tots els pares...i sobretot a donar molta importància tant al llenguatge oral com el visual.

Us convido a tots que creeu un bloc, molt recomanable per tenir-ho tot organitzat, emmagatzemat...però sobretot per compartir coneixements amb altres lectors. Així doncs lectors us animo a que comenteu i compartiu tots els vostres coneixements.

Potser en alguna altra ocasió em porta fins aquí per fer una altra entrada o fer un altre bloc, mai es saben aquestes coses. Agraïr-vos el vostre seguiment i animar-vos a vosaltres també a fer el mateix.

He trobat convenient deixar-vos la canço del qual es refereix al títol, és una mítica cançó quan t'has de despedir d'alguna cosa. Per tant aquesta l'he trobat molt adient.

Fins aviat!

Ara sí, últim dia de TOT!!

Dijous 22 de desembre ja ens despedíem de totes les classes d'aquest semestre tant especial per totes, ja que és el primer de tots amb noves experiències, companyes, professors/es...en general una vida nova!

Vam fer GTIC on la Marta Bedini i jo mateixa vam explicar un apartat del xtec, sobre projectes en xarxa, la veritat va ser el tema que va donar més suc de tots, però bé vam fer classe normal encara que fos l'últim dia!

Després vam haver d'entregar el dossier definitiu de Plàstica a la Roser Rahola, la veritat és que em va quedar molt bé al final, però quan ho vaig portar a imprimir no m'ho podien imprimir per davant i darrere així que ho vaig haver d'imprimir a una cara, quin remei!!

Finalment vam anar a música i després a cantar nadales amb diferent gent de tota la universitat, la veritat molt divertit.

Però per mi el dia no s'havia acabat, tenia l'examen complert d'anglès, listening, reading, writing i grammar. Així que a les 14h m'enfrontava a l'examen, la veritat no em va anar massa bé, és a dir, el listening molt fàcil, el writing el vaig fer també bé, la gramàtica normal, però el reading trobo que es va passar ja que el nivell de classe de cada dia que treballavem no s'assolia aquest nivell, i mira jo perquè sabia una mica més però no per les classes sinó d'abans i vaig salvar alguna cosa, però l'altre gent ho dubto. Així que no em va semblar bé el reading, però bé no sempre serà tot bufar i fer ampolles.

I ara sí!!! Adéu al semestre, benvingut nadal i benvinguts exàmens i treballs!!!

Últim dia!!

Dimarts 20 de desembre vam dir adéu a les exposicions, la veritat sembla mentira perquè cada vegada estaven millors, una que em va agradar moltíssim va ser la de Bellver, no només pel simple fet de que ens donessin embutit, sinó que per mi va estar molt ben explicada, molt ben enfocada i tot en general els recursos TIC i el suport oral molt bé.

Com sempre després de cada exposició el Jordi Simón i la Rosa Soler ens fan una valoració general tant les coses bones com les dolentes, així per millorar dia a dia.

Després en van explicar l'examen del gener, com seria, que ens havíem de saber, una mica d'ajuda ja que és el nostre primer any i anem totes perdudíssimes.

I finalment vam dir adéu amb la mà ben oberta a totes aquestes classes tant aprofitoses, però en aquell moment no era conscient ja que em tocava fer un examen oral d'anglès. Però després a casa vaig parar a pensar i vaig recordar que no tornariem a fer aquestes classes que m'han servit de molt, per això al bloc s'explica cada una d'elles i així algun dia si vull recordar alguna coseta d'aquestes fantàstiques classes només ho hauré de buscar al meu bloc i mirar-ho.

Pica piques que fan més que un grup!

Tant a seminari (dia 20 de desembre) com a educació física (dia 21 de desembre) vam fer un pica pica amb totes les nostres companyes, cadascuna portava alguna cosa. És una bona manera de despedir aquest semestre amb totes elles, parlant de les nostres coses, pors, preocupacions...però sobretot una molt bona manera de fer grup. La veritat és que em va agradar molt, vaig veure que m'encantava estar allà amb tota la gent que havia conegut. Així que estic molt contenta, orgullosa de poder compartir amb tots vosaltres la meva carrera universitària, gràcies per fer d'aquesta carrera més amena dia a dia!!

Aquí us deixo la cançó de Nadal més maca, cada any s'escolta i tothom la coneix, no pot faltar:

Últim dia de poesies i COED

Avui, 16 de desembre, a COED han estat les últimes persones que han recitat la poesia. A la classe erem unes 20 persones que estàvem allà, però res no impedeix quedar-se en blanc o posar-se nerviosa.

Al començar la classe la Rosa Soler ens ha repartit un calendari de la Blanquerna amb professors i alumnes il·lustrats, la veritat és que a la meva família i a mi m'anirà molt bé per a la cuina. Això per calmar una miqueta els nervis, després una companya de la classe ha sortit i ens ha fet fer exercicis de relaxació a través de la respiració no només als qui deien la poesia sinó a tothom. I ja han comensat a dir-les.

Hi ha de tot, algunes que han hagut de sortir a fora perquè estàven massa nervioses i no els hi sortia, aquelles que ho han fet perfectament i fins i tot una d'elles ens ho ha vivenciat ja que feia teatre i això se li dona bé, és el cas de la Laia Castellnou. Però jo, m'he quedat amb la poesia de la Marta Bedini, cada vegada que estàvem juntes o que hi havia un petit silenci per petit que sigui la començava a dir, llavors deis ooh nooo, però en realitat és bó sentir poesia i unes paraules tant maques com les d'un autor, en aquest cas es diu Eusebi Sánchez i la seva poesia es diu La meva felicitat:

Sóc feliç quan parlo amb tu
i...a casa meva tot va bé...
quan el cel és blau,
quan la gent somriu,
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l'enveja.
Sóc feliç quan els malalts guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la gordura.
Però, saps?
Quan més feliç sóc,
és...quan parlo amb tu
i... a casa meva tot va bé.

És una poesia molt maca ja que parla de la felicitat un terme molt important en aquesta vida i que tots em de tenir en compte a l'hora de anar vivint la vida. I a part d'això jo crec que ja me l'ha sé de memòria de tants cops que me l'ha repetit la Marta, però val la pena escoltar poesies tant boniques.

A l'altre meitat de la classe em repassat el bloc de la Cristina Villaronga, us deixo aquí el seu bloc per si esteu interessats:  http://cristinavillaronga.blogspot.com/. 

Però l'activitat que m'ha agradat més d'aquesta classe encara està per venir i és la de descriure una companya teva anònimament i la resta de companyes l'han d'encertar. Bé jo he fet una persona molt sencilla i fàcil de descriure, per això amb una frase només l'han endivinat. La frase era que li agrada molt agafar responsabilitats. Aquesta noia és la Marta Arrufat, que junta amb ella fem de delegades. I a mi m'ha descrit la Marta Bedini, a continuació vaig a posar el que ha dit de mi, ja que m'ha semblat curiós però cert del tot:

"És una persona que té canvis d'humor molt sovint, és a dir ja pot estar riallera, però de sobte en un moment pot estar apagada. És sincera i directe, si t'ha de dir alguna cosa te la dirà sense cap mena de problema. Va vestida molt mona sempre. I quan la coneixes és una capça tancada, però quan la coneixes més bé veus que és una persona oberta, divertia i FELIÇ."

Aquesta és la descripció que la Marta ha fet de mi, jo sempre li dic que les aparences enganyen i amb mi aquesta frase la fa certa. I verdaderament veient aquesta descripció tant bonica i sincera fa real aquesta frase. 

Han sortit moltes descripcions i de molt maques, sembla mentira que només portem 3 mesos.

Així podem concloure la classe de COED i l'última classe de COED amb la Rosa Soler, gràcies per tot ha estat molt aprofitosa per aprendre a parlar bé en públic!

Webs d'aprenentatge

Dijous, dia 15 de desembre a la classe de GTIC en Jordi Simón ens va fer referència a dues pàgines molt importants a tenir en compte pels professors i alumnes. El xtec i l'edu365. Ens va fer una breu referència de cada un, però després ens va dir que nosaltres mateixes naveguessim per aquestes webs.

 


Totes nosaltres vam començar a investigar, però vet aquí que alguna de nosaltres va trobar jocs infantils que poden ser molt interessant pels nens i així al final ens vam enganxar totes a jugar a aquests jocs. El Jordi Simón emmaravellat perquè totes unes dones jugant a jocs.

Per finalitzar ens va presentar l'últim treball per l'últim dia de classe. Haurem de fer una exposició sobre algun apartat de les pàgines web. La Marta Bedini i jo vam triart dintre del xtec l'apartat de projectes en xarxa i per centrar-nos una mica més en el diari que tenen el joves, més endavant ja us explicare tota la nostra exposició, però tampoc ha de ser llarga, sinó d'uns 10 minutets.

Després d'investigar aquestes webs un grup de la classe va haver de "presentar" el seu seguiment sobre el bon comunicador, el seu era Victor Amela. Havien fet un bloc i en aquest tenien diferents entrades escrites, amb un prezzi, amb un glog, amb vídeos, amb veu sobre algun programa seu...Només el hi quedava retocar quatre coses, per exemple la lletra perquè no es veia del tot bé, però la feina grossa ja la tenien.
Al meu grup, sóm l'Andre, l'Iria, la Mireia, la Lena, la Marta i jo, ho fem sobre Quim Monzó i també tenim un bloc dedicat exclusivament a ell, aquí us el deixo, ja que trobo que és molt interessant i un home peculiar:

http://www.quimmonzocomunicador.blogspot.com/

Quim Monzó (fotògraf: Quim Llenas)

Durant l'última hora de classe va venir un altre professor per tal de que cada un de nosaltres realitzessim una enquesta personal de cada professor, de la matèria, del tracte rebut...Una bona manera per millorar aspectes de cada matèria i cada professor.

I per finalitzar us deixo un SlideShare sobre el xtec i l'edu365, les definicions que podem trobar a la viquipèdia:




Xtec i edu365

View more documents from bearovira.

Per fi ens treiem de sobre l'exposició de territori!

Dimarts 13 de desembre va ser un gran dia per totes les del meu grup de territori. Com ja he comentat en una entrada anterior l'exposició és sobre les emocions i sensacions d'un nen al zoo, sóm la Marta Bedini, Miriam Medán i Beatriz Rovira.

Al principi no sabíem com enfocar el treball per enlloc, no és fàcil fer aquest treball però crec que ens va sortir prou bé, després de tardes i tardes quedant.

Primer la Miriam va explicar els objectius que s'assoleixen a l'anar un nen al zoo, però la Marta i jo vam presentar una història des de que s'aixeca el nen fins que se'n va a casa aquell dia que està al zoo amb totes les emocions i sensacions. La veritat és que és curiós ja que ara de grans no ens plantejem com veuen tots els diferents animals els nens o no ens parem a pensar en aquell dia que vam anar al zoo per primera vegada, o també aquell dia que vas anar-hi de gran i vas recordar l'experiència de petit, així és una bona manera de donar-te compte de tot el que has anat creixent i lo ràpid que passa el temps, per això cal viure la vida al màxim.

Tot i això ara us passare el treball ja que trobo que diu coses molt interessants:

Treball de territori

View more documents from bearovira.

També vam passar un vídeo del meu germà petit, en Lucas. Justament va donar la casualitat que el dimecres 7 de desembre tenia festa va anar al zoo de Barcelona amb el meu pare, així doncs va ser una gran ajuda pel treball i així posar alguna cosa més amena no tot amb paraules. A continuació us deixo el vídeo:



En definitiva, crec que l'exposició no ens va sortir malament, al contrari estic bastant contenta tot i que els nervis em van fer passar una mala jugada amb la veu.
També voldria destacar els treballs en grup, ja que ens han fet passar per males jugades no només a mi sinó a tothom. Així que voldria transmetre l'esforç d'aquest treball a nivell individual.

Gràcies a tots els qui vau estar presents a l'exposició ja que trobo que és un tema molt interessant i amb el vídeo d'un nen petit ho veiem mostrat. Espero que us hagi agradat!