CANIGÓ:
Amb son germà lo comte de Cerdanya,
com àliga que a l’àliga acompanya,
davalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve amb son fill de caçar en la boscúria,
quan, al sentir-hi mística cantúria,
se n’entra a l’ermitatge devot de Sant Martí.
Lo sant, des del cavall, vestit de malla,
encès d’amor, d’un colp d’espasa talla,
per abrigar a un pobre, son ribetat mantell;
Gentil, l’aligó tendre, sa armadura
contempla, i, amb coratge que no dura,
-Mon pare -diu- ,voldria ser cavaller com ell.
¿No he fet amb vós contra Almansor la guerra?
¿M’ha vist l’espatlla l’enemic? ¿La terra
no reguí jo amb sang meva i amb sang de sarraïns?
¿Per què l’elm i l’escut que a tants donàreu,
a mi, a mi sol, fill vostre, me’l negàreu?
¿No infanten ja les mares guerrers i paladins?
-Fill hereu de ma glòria i mon llinatge,
ta petició m’agrada i ton llenguatge;
demana si a ton oncle li plauen com a mi.
-És hora tanmateix –diu l’altre comte-,
puix no és ja cavaller, que en sia prompte;
que vetlle anit les armes, jo l’en faré al matí.-
Jacint Verdaguer, a cura de Llorenç Soldevila
Llibre editorial Proa
Tothom es va sorprendre, pensava què està dient aquesta noia? Què llarga!!! Però bé quan t'hi poses no és gaire difícil. El més difícil és sortir allà al mig davant de tothom, vaig ser la segona així que el gel ja s'havia trencat anteriorment. No trobo que ho he fet malament, sinó ho he fet el màxim bé que he pogut i estic contenta.
Després de repetir-ho mil i una vegades, pel metro, a casa, pel carrer , per la universitat, a les meves amigues...jo crec que ja les he torturat bastant, però ha valgut la pena!!
Després de repetir-ho mil i una vegades, pel metro, a casa, pel carrer , per la universitat, a les meves amigues...jo crec que ja les he torturat bastant, però ha valgut la pena!!
