Exposició fotogràfica

Dimarts 8 de novembre, al grup B ens tocava fer COED i exposar les fotografies que haviem fet amb la nostra companya i presentar-ho davant de tota la classe.
Primer les vam penjar totes separades per tota la classe i vam fer una ullada a totes les imatges, hi havien algunes que estaven molt bé!
Jo li vaig fer a una companya meva de l'escola on anava abans, la Marta Bedini. La foto no va ser gaire fàcil enfocar-la com volia, però al final crec que me'n hi vaig sortir prou bé. I el text descrivint tot allò que em transmetia o que havia vist d'ella característic.

Us deixo la imatge que vaig fer i el text, per tal de que la imatge s'entengui heu de llegir el text i així podreu veure les intencions de la imatge:

Títol: Sonríe hasta provocar la sonrisa en los que te vean sonreír

"És feliç com una perdiu i els seus ulls són vius i plens de felicitat, amistat, amor, solidaritat... Porta sempre els cabells llargs i amb el seu toc rapat del costat esquerre, recollits amb una pinça que li dona un aire molt especial, molt seu.

Desitja per sobre de tot SOMRIURE, així veu la vida d’una manera més diferent. Cada dia s’aixeca pensant en aquell moment que riurà, perquè serà tant especial per ella, de fet ella fa que sigui especial. Per això, la caracteritzo com una persona extrovertida, oberta a tot el món amb ganes de viure, aprendre, ensenyar i fer moltes coses alhora, però a vegades cal tenir paciència i no voler fer tantes coses a la vegada, perquè pots sortir mal parat.

Vagi on vagi, sempre hi du una ronyonera, és la seva vida. Què faria sense ella? Us preguntareu què hi porta per què sigui tant especial oi? Doncs res més que allò essencial per viure per ella, hi porta el tabac, les claus i el moneder. Sense les claus no podria entrar a casa, sense el moneder amb diners no podria viure actualment i sense el tabac...no seria persona!"


Crec que aquest text la descric a ella perfectment, no va ser gaire fàcil la veritat, ja que feia molts anys que no parlava amb ella i amb els anys tothom canvia i més a l'adolescència. Segur que a tothom li va passar el mateix que no era fàcil descriure a una persona que fa uns mesets l'acabem de conèixer, però per sort jo a la Marta ja la vaig conèixer a Primària. Però ara al coincidir a la Universitat ens hem tornat a retrobar. Espero que seguim i pugui ampliar més la descripció d'ella!