Dijous 22 de desembre ja ens despedíem de totes les classes d'aquest semestre tant especial per totes, ja que és el primer de tots amb noves experiències, companyes, professors/es...en general una vida nova!
Vam fer GTIC on la Marta Bedini i jo mateixa vam explicar un apartat del xtec, sobre projectes en xarxa, la veritat va ser el tema que va donar més suc de tots, però bé vam fer classe normal encara que fos l'últim dia!
Després vam haver d'entregar el dossier definitiu de Plàstica a la Roser Rahola, la veritat és que em va quedar molt bé al final, però quan ho vaig portar a imprimir no m'ho podien imprimir per davant i darrere així que ho vaig haver d'imprimir a una cara, quin remei!!
Finalment vam anar a música i després a cantar nadales amb diferent gent de tota la universitat, la veritat molt divertit.
Però per mi el dia no s'havia acabat, tenia l'examen complert d'anglès, listening, reading, writing i grammar. Així que a les 14h m'enfrontava a l'examen, la veritat no em va anar massa bé, és a dir, el listening molt fàcil, el writing el vaig fer també bé, la gramàtica normal, però el reading trobo que es va passar ja que el nivell de classe de cada dia que treballavem no s'assolia aquest nivell, i mira jo perquè sabia una mica més però no per les classes sinó d'abans i vaig salvar alguna cosa, però l'altre gent ho dubto. Així que no em va semblar bé el reading, però bé no sempre serà tot bufar i fer ampolles.
I ara sí!!! Adéu al semestre, benvingut nadal i benvinguts exàmens i treballs!!!
dissabte, 24 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
Últim dia!!
Dimarts 20 de desembre vam dir adéu a les exposicions, la veritat sembla mentira perquè cada vegada estaven millors, una que em va agradar moltíssim va ser la de Bellver, no només pel simple fet de que ens donessin embutit, sinó que per mi va estar molt ben explicada, molt ben enfocada i tot en general els recursos TIC i el suport oral molt bé.
Com sempre després de cada exposició el Jordi Simón i la Rosa Soler ens fan una valoració general tant les coses bones com les dolentes, així per millorar dia a dia.
Després en van explicar l'examen del gener, com seria, que ens havíem de saber, una mica d'ajuda ja que és el nostre primer any i anem totes perdudíssimes.
I finalment vam dir adéu amb la mà ben oberta a totes aquestes classes tant aprofitoses, però en aquell moment no era conscient ja que em tocava fer un examen oral d'anglès. Però després a casa vaig parar a pensar i vaig recordar que no tornariem a fer aquestes classes que m'han servit de molt, per això al bloc s'explica cada una d'elles i així algun dia si vull recordar alguna coseta d'aquestes fantàstiques classes només ho hauré de buscar al meu bloc i mirar-ho.
Com sempre després de cada exposició el Jordi Simón i la Rosa Soler ens fan una valoració general tant les coses bones com les dolentes, així per millorar dia a dia.
Després en van explicar l'examen del gener, com seria, que ens havíem de saber, una mica d'ajuda ja que és el nostre primer any i anem totes perdudíssimes.
I finalment vam dir adéu amb la mà ben oberta a totes aquestes classes tant aprofitoses, però en aquell moment no era conscient ja que em tocava fer un examen oral d'anglès. Però després a casa vaig parar a pensar i vaig recordar que no tornariem a fer aquestes classes que m'han servit de molt, per això al bloc s'explica cada una d'elles i així algun dia si vull recordar alguna coseta d'aquestes fantàstiques classes només ho hauré de buscar al meu bloc i mirar-ho.
dimecres, 21 de desembre del 2011
Pica piques que fan més que un grup!
Tant a seminari (dia 20 de desembre) com a educació física (dia 21 de desembre) vam fer un pica pica amb totes les nostres companyes, cadascuna portava alguna cosa. És una bona manera de despedir aquest semestre amb totes elles, parlant de les nostres coses, pors, preocupacions...però sobretot una molt bona manera de fer grup. La veritat és que em va agradar molt, vaig veure que m'encantava estar allà amb tota la gent que havia conegut. Així que estic molt contenta, orgullosa de poder compartir amb tots vosaltres la meva carrera universitària, gràcies per fer d'aquesta carrera més amena dia a dia!!
Aquí us deixo la cançó de Nadal més maca, cada any s'escolta i tothom la coneix, no pot faltar:
Aquí us deixo la cançó de Nadal més maca, cada any s'escolta i tothom la coneix, no pot faltar:
divendres, 16 de desembre del 2011
Últim dia de poesies i COED
Avui, 16 de desembre, a COED han estat les últimes persones que han recitat la poesia. A la classe erem unes 20 persones que estàvem allà, però res no impedeix quedar-se en blanc o posar-se nerviosa.
Al començar la classe la Rosa Soler ens ha repartit un calendari de la Blanquerna amb professors i alumnes il·lustrats, la veritat és que a la meva família i a mi m'anirà molt bé per a la cuina. Això per calmar una miqueta els nervis, després una companya de la classe ha sortit i ens ha fet fer exercicis de relaxació a través de la respiració no només als qui deien la poesia sinó a tothom. I ja han comensat a dir-les.
Hi ha de tot, algunes que han hagut de sortir a fora perquè estàven massa nervioses i no els hi sortia, aquelles que ho han fet perfectament i fins i tot una d'elles ens ho ha vivenciat ja que feia teatre i això se li dona bé, és el cas de la Laia Castellnou. Però jo, m'he quedat amb la poesia de la Marta Bedini, cada vegada que estàvem juntes o que hi havia un petit silenci per petit que sigui la començava a dir, llavors deis ooh nooo, però en realitat és bó sentir poesia i unes paraules tant maques com les d'un autor, en aquest cas es diu Eusebi Sánchez i la seva poesia es diu La meva felicitat:
Sóc feliç quan parlo amb tu
i...a casa meva tot va bé...
quan el cel és blau,
quan la gent somriu,
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l'enveja.
Sóc feliç quan els malalts guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la gordura.
Però, saps?
Quan més feliç sóc,
és...quan parlo amb tu
i... a casa meva tot va bé.
És una poesia molt maca ja que parla de la felicitat un terme molt important en aquesta vida i que tots em de tenir en compte a l'hora de anar vivint la vida. I a part d'això jo crec que ja me l'ha sé de memòria de tants cops que me l'ha repetit la Marta, però val la pena escoltar poesies tant boniques.
Al començar la classe la Rosa Soler ens ha repartit un calendari de la Blanquerna amb professors i alumnes il·lustrats, la veritat és que a la meva família i a mi m'anirà molt bé per a la cuina. Això per calmar una miqueta els nervis, després una companya de la classe ha sortit i ens ha fet fer exercicis de relaxació a través de la respiració no només als qui deien la poesia sinó a tothom. I ja han comensat a dir-les.
Hi ha de tot, algunes que han hagut de sortir a fora perquè estàven massa nervioses i no els hi sortia, aquelles que ho han fet perfectament i fins i tot una d'elles ens ho ha vivenciat ja que feia teatre i això se li dona bé, és el cas de la Laia Castellnou. Però jo, m'he quedat amb la poesia de la Marta Bedini, cada vegada que estàvem juntes o que hi havia un petit silenci per petit que sigui la començava a dir, llavors deis ooh nooo, però en realitat és bó sentir poesia i unes paraules tant maques com les d'un autor, en aquest cas es diu Eusebi Sánchez i la seva poesia es diu La meva felicitat:
Sóc feliç quan parlo amb tu
i...a casa meva tot va bé...
quan el cel és blau,
quan la gent somriu,
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l'enveja.
Sóc feliç quan els malalts guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la gordura.
Però, saps?
Quan més feliç sóc,
és...quan parlo amb tu
i... a casa meva tot va bé.
És una poesia molt maca ja que parla de la felicitat un terme molt important en aquesta vida i que tots em de tenir en compte a l'hora de anar vivint la vida. I a part d'això jo crec que ja me l'ha sé de memòria de tants cops que me l'ha repetit la Marta, però val la pena escoltar poesies tant boniques.A l'altre meitat de la classe em repassat el bloc de la Cristina Villaronga, us deixo aquí el seu bloc per si esteu interessats: http://cristinavillaronga.blogspot.com/.
Però l'activitat que m'ha agradat més d'aquesta classe encara està per venir i és la de descriure una companya teva anònimament i la resta de companyes l'han d'encertar. Bé jo he fet una persona molt sencilla i fàcil de descriure, per això amb una frase només l'han endivinat. La frase era que li agrada molt agafar responsabilitats. Aquesta noia és la Marta Arrufat, que junta amb ella fem de delegades. I a mi m'ha descrit la Marta Bedini, a continuació vaig a posar el que ha dit de mi, ja que m'ha semblat curiós però cert del tot:
"És una persona que té canvis d'humor molt sovint, és a dir ja pot estar riallera, però de sobte en un moment pot estar apagada. És sincera i directe, si t'ha de dir alguna cosa te la dirà sense cap mena de problema. Va vestida molt mona sempre. I quan la coneixes és una capça tancada, però quan la coneixes més bé veus que és una persona oberta, divertia i FELIÇ."
Aquesta és la descripció que la Marta ha fet de mi, jo sempre li dic que les aparences enganyen i amb mi aquesta frase la fa certa. I verdaderament veient aquesta descripció tant bonica i sincera fa real aquesta frase.
Han sortit moltes descripcions i de molt maques, sembla mentira que només portem 3 mesos.
Així podem concloure la classe de COED i l'última classe de COED amb la Rosa Soler, gràcies per tot ha estat molt aprofitosa per aprendre a parlar bé en públic!
Webs d'aprenentatge
Dijous, dia 15 de desembre a la classe de GTIC en Jordi Simón ens va fer referència a dues pàgines molt importants a tenir en compte pels professors i alumnes. El xtec i l'edu365. Ens va fer una breu referència de cada un, però després ens va dir que nosaltres mateixes naveguessim per aquestes webs.
Totes nosaltres vam començar a investigar, però vet aquí que alguna de nosaltres va trobar jocs infantils que poden ser molt interessant pels nens i així al final ens vam enganxar totes a jugar a aquests jocs. El Jordi Simón emmaravellat perquè totes unes dones jugant a jocs.
Per finalitzar ens va presentar l'últim treball per l'últim dia de classe. Haurem de fer una exposició sobre algun apartat de les pàgines web. La Marta Bedini i jo vam triart dintre del xtec l'apartat de projectes en xarxa i per centrar-nos una mica més en el diari que tenen el joves, més endavant ja us explicare tota la nostra exposició, però tampoc ha de ser llarga, sinó d'uns 10 minutets.
Després d'investigar aquestes webs un grup de la classe va haver de "presentar" el seu seguiment sobre el bon comunicador, el seu era Victor Amela. Havien fet un bloc i en aquest tenien diferents entrades escrites, amb un prezzi, amb un glog, amb vídeos, amb veu sobre algun programa seu...Només el hi quedava retocar quatre coses, per exemple la lletra perquè no es veia del tot bé, però la feina grossa ja la tenien.
Al meu grup, sóm l'Andre, l'Iria, la Mireia, la Lena, la Marta i jo, ho fem sobre Quim Monzó i també tenim un bloc dedicat exclusivament a ell, aquí us el deixo, ja que trobo que és molt interessant i un home peculiar:
http://www.quimmonzocomunicador.blogspot.com/
Durant l'última hora de classe va venir un altre professor per tal de que cada un de nosaltres realitzessim una enquesta personal de cada professor, de la matèria, del tracte rebut...Una bona manera per millorar aspectes de cada matèria i cada professor.
I per finalitzar us deixo un SlideShare sobre el xtec i l'edu365, les definicions que podem trobar a la viquipèdia:
Xtec i edu365
Totes nosaltres vam començar a investigar, però vet aquí que alguna de nosaltres va trobar jocs infantils que poden ser molt interessant pels nens i així al final ens vam enganxar totes a jugar a aquests jocs. El Jordi Simón emmaravellat perquè totes unes dones jugant a jocs.
Per finalitzar ens va presentar l'últim treball per l'últim dia de classe. Haurem de fer una exposició sobre algun apartat de les pàgines web. La Marta Bedini i jo vam triart dintre del xtec l'apartat de projectes en xarxa i per centrar-nos una mica més en el diari que tenen el joves, més endavant ja us explicare tota la nostra exposició, però tampoc ha de ser llarga, sinó d'uns 10 minutets.
Després d'investigar aquestes webs un grup de la classe va haver de "presentar" el seu seguiment sobre el bon comunicador, el seu era Victor Amela. Havien fet un bloc i en aquest tenien diferents entrades escrites, amb un prezzi, amb un glog, amb vídeos, amb veu sobre algun programa seu...Només el hi quedava retocar quatre coses, per exemple la lletra perquè no es veia del tot bé, però la feina grossa ja la tenien.
Al meu grup, sóm l'Andre, l'Iria, la Mireia, la Lena, la Marta i jo, ho fem sobre Quim Monzó i també tenim un bloc dedicat exclusivament a ell, aquí us el deixo, ja que trobo que és molt interessant i un home peculiar:
http://www.quimmonzocomunicador.blogspot.com/
 |
| Quim Monzó (fotògraf: Quim Llenas) |
Durant l'última hora de classe va venir un altre professor per tal de que cada un de nosaltres realitzessim una enquesta personal de cada professor, de la matèria, del tracte rebut...Una bona manera per millorar aspectes de cada matèria i cada professor.
I per finalitzar us deixo un SlideShare sobre el xtec i l'edu365, les definicions que podem trobar a la viquipèdia:
Xtec i edu365
Per fi ens treiem de sobre l'exposició de territori!
Dimarts 13 de desembre va ser un gran dia per totes les del meu grup de territori. Com ja he comentat en una entrada anterior l'exposició és sobre les emocions i sensacions d'un nen al zoo, sóm la Marta Bedini, Miriam Medán i Beatriz Rovira.
Al principi no sabíem com enfocar el treball per enlloc, no és fàcil fer aquest treball però crec que ens va sortir prou bé, després de tardes i tardes quedant.
Primer la Miriam va explicar els objectius que s'assoleixen a l'anar un nen al zoo, però la Marta i jo vam presentar una història des de que s'aixeca el nen fins que se'n va a casa aquell dia que està al zoo amb totes les emocions i sensacions. La veritat és que és curiós ja que ara de grans no ens plantejem com veuen tots els diferents animals els nens o no ens parem a pensar en aquell dia que vam anar al zoo per primera vegada, o també aquell dia que vas anar-hi de gran i vas recordar l'experiència de petit, així és una bona manera de donar-te compte de tot el que has anat creixent i lo ràpid que passa el temps, per això cal viure la vida al màxim.
Tot i això ara us passare el treball ja que trobo que diu coses molt interessants:
També vam passar un vídeo del meu germà petit, en Lucas. Justament va donar la casualitat que el dimecres 7 de desembre tenia festa va anar al zoo de Barcelona amb el meu pare, així doncs va ser una gran ajuda pel treball i així posar alguna cosa més amena no tot amb paraules. A continuació us deixo el vídeo:
En definitiva, crec que l'exposició no ens va sortir malament, al contrari estic bastant contenta tot i que els nervis em van fer passar una mala jugada amb la veu.
També voldria destacar els treballs en grup, ja que ens han fet passar per males jugades no només a mi sinó a tothom. Així que voldria transmetre l'esforç d'aquest treball a nivell individual.
Gràcies a tots els qui vau estar presents a l'exposició ja que trobo que és un tema molt interessant i amb el vídeo d'un nen petit ho veiem mostrat. Espero que us hagi agradat!
Al principi no sabíem com enfocar el treball per enlloc, no és fàcil fer aquest treball però crec que ens va sortir prou bé, després de tardes i tardes quedant.
Primer la Miriam va explicar els objectius que s'assoleixen a l'anar un nen al zoo, però la Marta i jo vam presentar una història des de que s'aixeca el nen fins que se'n va a casa aquell dia que està al zoo amb totes les emocions i sensacions. La veritat és que és curiós ja que ara de grans no ens plantejem com veuen tots els diferents animals els nens o no ens parem a pensar en aquell dia que vam anar al zoo per primera vegada, o també aquell dia que vas anar-hi de gran i vas recordar l'experiència de petit, així és una bona manera de donar-te compte de tot el que has anat creixent i lo ràpid que passa el temps, per això cal viure la vida al màxim.
Tot i això ara us passare el treball ja que trobo que diu coses molt interessants:
També vam passar un vídeo del meu germà petit, en Lucas. Justament va donar la casualitat que el dimecres 7 de desembre tenia festa va anar al zoo de Barcelona amb el meu pare, així doncs va ser una gran ajuda pel treball i així posar alguna cosa més amena no tot amb paraules. A continuació us deixo el vídeo:
En definitiva, crec que l'exposició no ens va sortir malament, al contrari estic bastant contenta tot i que els nervis em van fer passar una mala jugada amb la veu.
També voldria destacar els treballs en grup, ja que ens han fet passar per males jugades no només a mi sinó a tothom. Així que voldria transmetre l'esforç d'aquest treball a nivell individual.
Gràcies a tots els qui vau estar presents a l'exposició ja que trobo que és un tema molt interessant i amb el vídeo d'un nen petit ho veiem mostrat. Espero que us hagi agradat!
diumenge, 11 de desembre del 2011
Tercera sessió de poemes
Divendres, 9 de desembre entre mig del "pont" per algunes persones, va haver recitacions, com cada divendres. L'observació que estic veient és que cada moment el nivell és més elevat, però també ens exigim una mica massa, tot i això aquest dia no hi havia quasi ningú llavors la gent estava més tranquila, segura de si mateixa, però els nervis van aparèixer altre cop com sempre.
No ho entenc, aquest maleïts nervis abans de fer alguna cosa, per què no desapareixen? Només causant més neguit, engoixa, però després sinó no apreciariem tot l'esforç fet. Per això també va bé una mica més d'emoció, que no tot sigui bufar i fer ampolles. Depenent de com ho diem els receptors/oients poden interpretar varies coses, així hem de practicar molts cops per tal de que ells arribin on nosaltres volem arribar.
Després com cada dia, hem continuat amb l'anàlisis del blocs, així podrem obtenir un bon dossier.
Aquestes classes de COED ens fa valorar molt la poesia, abans que només ens la feien memoritzar, veure-li la rima etc no crec que la valorèssim prou, però ara m'estic adonant que escoltant a les altres dir cadascuna una poesia i al triar la poesia lliure dóna una llibertat molt gran i alhora un interès final per aquesta creació.
No ho entenc, aquest maleïts nervis abans de fer alguna cosa, per què no desapareixen? Només causant més neguit, engoixa, però després sinó no apreciariem tot l'esforç fet. Per això també va bé una mica més d'emoció, que no tot sigui bufar i fer ampolles. Depenent de com ho diem els receptors/oients poden interpretar varies coses, així hem de practicar molts cops per tal de que ells arribin on nosaltres volem arribar.
Després com cada dia, hem continuat amb l'anàlisis del blocs, així podrem obtenir un bon dossier.
Aquestes classes de COED ens fa valorar molt la poesia, abans que només ens la feien memoritzar, veure-li la rima etc no crec que la valorèssim prou, però ara m'estic adonant que escoltant a les altres dir cadascuna una poesia i al triar la poesia lliure dóna una llibertat molt gran i alhora un interès final per aquesta creació.
diumenge, 4 de desembre del 2011
Segona sessió de poemes
Divendres, dia 2 de desembre va ser la segona sessió que algunes de les companyes recitant poemes. Primer vam començar la classe fent exercicis de relaxació, tant per nosaltres que no feiem la poesia i per les altres que estaven molt nervioses. El control dels nervis és essencial per recitar bé, aquest control et portarà molts avantatges al llarg de la vida ja que en molts casos ens enfrontarem a parlar en públic, ja sigui davant dels pares, dels professors, dels nens...per això és molt important.
Després ja van començar a recitar les poesies. Una poesia que va impactar a tothom i va ser comentada per tothom va ser una de Salvador Riera anomenda Tinc Alzheimer, a continuació us la deixo:
Després ja van començar a recitar les poesies. Una poesia que va impactar a tothom i va ser comentada per tothom va ser una de Salvador Riera anomenda Tinc Alzheimer, a continuació us la deixo:
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me
Molt bonica, fins i tot llegint-la ara se m'han caigut un parell de llàgrimes al recordar tota aquesta gent que estpa patint, no només per aquesta malaltia sinó per altres.
Com podeu veure hi ha una gran diversitat de temes dels poemes: tristesa, dolor, mort, felicitat, alegria, amor...però tot i cada un d'ells té alguna cosa especial, fa que tingui algú especial i per això ens agraden perquè van en el més enllà.
Fer aquestes classes de COED més dinàmiques i divertides per la gent que escolta, ja que si la dius tu ho pots passar malament és bó i molt profitós. La poesia és magnifica i tots ens hi hem de dedicar a escoltar-la cada dia.
A continuació us deixo una frase en castellà sobre la poesia d'una escriptora espanyola que va viure dels anys 1907 al 1996, Carmen Conde:
" La poesía es el sentimiento que le sobra al corazón y te sale por la mano."
dijous, 1 de desembre del 2011
Nous programes en un dia!
Avui, dia 1 de desembre. Veiem que es va acabant el semestre i venen els exàmens, quins nervis!!
A GTIC ens ha ensenyat un munt de programes.
Primer hem treballat els mapes conceptuals que es tracta d'un esquema sobre un tema fet amb les paraules claus del mateix. Aquestes estant entrellaçades entre si a partir de connectors. El que fan els mapes conceptuals és fer pensar sobre la realitat concreta del tema.
Hem de seguir uns passos per tal de fer un bon mapa:
Com diu la pràctica que hem de fer a GTIC amb el programa CMap Tools us deixo la imatge fet amb aquest programa i el tema és el dinar de nadal:
Després durant la setmana següent no tindríem classe ja que era festa, així doncs ens va encargar fer fluxogrames a partir del programa gliffy.
Els fluxogrames són per representar esquemes o representacions visuals per tal de presentar un procés amb una simbologia determinada. La podem fer servir per nosaltres mateixos i fer tasques de casa, de la feina... o bé per ensenyar als alumnes.
Per als mestres poden servir per planificar tasques i ensenyar als alumnes aquesta eina.
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida en la que podem destacar:
Us deixo el meu fluxograma de com sabem si creuar un cruïlla:
Havíem de fer una pràctica amb aquest programa, aprofitant l'ocasió he triat el bon comunicador, Quim Monzó. Feu clic aquí si voleu veure la pràctica.
A GTIC ens ha ensenyat un munt de programes.
Primer hem treballat els mapes conceptuals que es tracta d'un esquema sobre un tema fet amb les paraules claus del mateix. Aquestes estant entrellaçades entre si a partir de connectors. El que fan els mapes conceptuals és fer pensar sobre la realitat concreta del tema.
Hem de seguir uns passos per tal de fer un bon mapa:
- fer una selecció i jerarquització de conceptes
- una reflexió sobre la relació de cada concepte
- una concepció d'una representació gràfica adequada.
Com diu la pràctica que hem de fer a GTIC amb el programa CMap Tools us deixo la imatge fet amb aquest programa i el tema és el dinar de nadal:
Després durant la setmana següent no tindríem classe ja que era festa, així doncs ens va encargar fer fluxogrames a partir del programa gliffy.
Els fluxogrames són per representar esquemes o representacions visuals per tal de presentar un procés amb una simbologia determinada. La podem fer servir per nosaltres mateixos i fer tasques de casa, de la feina... o bé per ensenyar als alumnes.
Per als mestres poden servir per planificar tasques i ensenyar als alumnes aquesta eina.
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida en la que podem destacar:
Us deixo el meu fluxograma de com sabem si creuar un cruïlla:
I per acabar l'últim programa que ens va ensenyar és el glogster. Aquest programa s'utilitza per fer pòsters digitals, així editant-lo, enviant-ho, insertant vídeos...
Havíem de fer una pràctica amb aquest programa, aprofitant l'ocasió he triat el bon comunicador, Quim Monzó. Feu clic aquí si voleu veure la pràctica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)