Segona sessió de poemes

Divendres, dia 2 de desembre va ser la segona sessió que algunes de les companyes recitant poemes. Primer vam començar la classe fent exercicis de relaxació, tant per nosaltres que no feiem la poesia i per les altres que estaven molt nervioses. El control dels nervis és essencial per recitar bé, aquest control et portarà molts avantatges al llarg de la vida ja que en molts casos ens enfrontarem a parlar en públic, ja sigui davant dels pares, dels professors, dels nens...per això és molt important.

Després ja van començar a recitar les poesies. Una poesia que va impactar a tothom i va ser comentada per tothom va ser una de Salvador Riera anomenda Tinc Alzheimer, a continuació us la deixo:

Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me

Molt bonica, fins i tot llegint-la ara se m'han caigut un parell de llàgrimes al recordar tota aquesta gent que estpa patint, no només per aquesta malaltia sinó per altres. 

Com podeu veure hi ha una gran diversitat de temes dels poemes: tristesa, dolor, mort, felicitat, alegria, amor...però tot i cada un d'ells té alguna cosa especial, fa que tingui algú especial i per això ens agraden perquè van en el més enllà.

Fer aquestes classes de COED més dinàmiques i divertides per la gent que escolta, ja que si la dius tu ho pots passar malament és bó i molt profitós. La poesia és magnifica i tots ens hi hem de dedicar a escoltar-la cada dia. 

A continuació us deixo una frase en castellà sobre la poesia d'una escriptora espanyola que va viure dels anys 1907 al 1996, Carmen Conde:

" La poesía es el sentimiento que le sobra al corazón y te sale por la mano."